Un caragol travessava tots els dies el camí que separava l’hort on ell vivia de l’hort on vivia el seu amic el grill. Després de passar el matí junts, tornava al seu hort.
A l’anar tardava hora i mitja i al tornar, noranta minuts. Com és possible?
Un tren ix de València cap a Castelló. Quinze minuts després un altre tren ix de Castelló cap a València. Els dos trens van exactament a la mateixa velocitat.
Quin dels dos estarà més prop de Castelló quan es troben?
Açò era i no era un país molt llunyà on governava un rei malvat, és a dir molt roí.
Hi havia també una dona molt intel·ligent i valenta que, quan alguna cosa de les que ordenava el rei li pareixia injusta, li ho deia a la cara sense por. Això sí, amb molta educació, perquè ser valenta no és el mateix que insultar o pegar.
Al rei no li agradava que ningú li retrucara, i com era molt roí i venjatiu, va fer que empresonaren la dona, dient que era una assassina.
El dia del judici, el rei va dir:
-En aquesta bossa he posat dues boles. L’una d’elles és negra. L’altra blanca. Has d’agafar-ne una sense mirar. Si treus la blanca, vol dir que ets innocent i per tant et posaré en llibertat. Però si treus la negra seràs condemnada per assassina i et manaré matar.
Com podeu suposar, d’una persona malvada no es pot esperar ni una miqueta d’honestitat. El rei va fer trampa. Va posar les dues boles negres!! Així pensava que la dona no es podria lliurar de la mort.
Però, amics i amigues, ja us he dit que aquesta dona era molt intel·ligent. Al dia següent va eixir en llibertat.
Com és possible?
